L’associació Amnistia i Llibertat ha presentat una proposta de Llei d’Amnistia que abasta tots els fets d’intencionalitat política tipificats com a delictes o infraccions administratives o disciplinàries amb un mòbil de defensa de les llibertats públiques, els drets socials o la reivindicació del dret a l’autodeterminació i la independència de Catalunya. La proposta de Llei de regulació de l’amnistia i de resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol ha estat redactada per juristes de prestigi, professors i professores universitaris de Dret Constitucional i politòlegs, i demostra que l’amnistia és possible, és una decisió que només depèn de la voluntat política.

El jurista i catedràtic en Dret Penal, Joan Queralt, les politòlogues Gemma Ubasart i Sònia Andolz i l’activista pels Drets Humans i expresident d’Amnistia Internacional a Catalunya, Xavier Burgués, han participat en l’acte de presentació d’aquesta proposta de Llei, que és el primer pas d’una gran campanya que s’engegarà l’11 de setembre de recollida de signatures al llarg del territori per demanar, a través del dret de petició, que es tramiti al Congrés dels Diputats la proposta de Llei d’Amnistia.

Susanna Pagès: “Contra la repressió i la injustícia, només hi ha una via possible: amnistia i llibertat”

En l’acte, l’activista Xavier Burgués, ha posat èmfasi en la falta d’imparcialitat de la justícia espanyola: "El sistema judicial espanyol té una aparença estàndard, però això amaga una manca de neutralitat flagrant. I una de les dissidències on l’Estat espanyol es posa més ferotge és amb l'independentisme”, ha denunciat.

En el seu torn, la politòloga Gemma Ubasart ha felicitat “la iniciativa d’ajuntar juristes a construir una proposta de llei d’amnistia que ajudi a empènyer la resolució del conflicte. L’amnistia hauria de ser el punt per posar el comptador a zero", ha afirmat.

Gemma Ubasart: “L’amnistia hauria de ser el punt per posar el comptador a zero”

Per a la també politòloga, Sonia Andolz, "l’amnistia es pot plantejar perquè hi ha pocs llocs al món on un Estat, que està reconegut com a democràtic, té gent a la presó per delictes tan antiquats i que no són de sang", fent referència al delicte de sedició pel qual han estat condemnats membres del Govern de Catalunya, la presidenta del Parlament i els líders de les entitats socials.

Per la seva banda, el catedràtic Joan Queralt ha explicat la llei d’Amnistia i ha recordat que l’amnistia és perfectament possible: “Només cal voluntat política”. A més, ha afegit que en el cas espanyol no cal un canvi de règim per poder-se aplicar: “A Espanya: hi ha hagut amnisties i no hi ha hagut canvi de règim. Encara que els conceptes siguin uns, la pràctica és diferent. Tenim una història d’amnisties molt hispànica”, ha recordat.

Joan Queralt: “Només cal voluntat política”

Pagès ha assegurat que l’associació lluita per l’amnistia per “retornar a la política un conflicte polític i per acabar amb la causa general contra l’independentisme. Contra la repressió i la injustícia, només hi ha una via possible: amnistia i llibertat”, ha conclòs.

L'acte s'ha celebrat a l'Ateneu Barcelonès i també s’ha emès per streaming. Ha aplegat persones represaliades, associacions i formacions polítiques diverses com ara Òmnium Cultural o l’Associació Catalana pels Drets Civils, entre moltes d'altres, que donen suport a l'amnistia.

La Llei d’Amnistia

La proposta de Llei consta de quatre apartats d’exposició de motius, en els quals es repassen les diferents propostes del catalanisme per resoldre el conflicte polític, s’aborda la causa de l’1 d’octubre, s’explica com des del punt de vista constitucionalista aquesta proposta d’amnistia té cabuda en la legislació espanyola i s’exposen els fets i les conseqüències de l’aplicació de la llei. Pel que fa a l’articulat, consta de 8 articles que desenvolupen la proposta de Llei: a qui afecta, els fets que s’hi recullen, l’extinció de responsabilitats, com s’hauria d’aplicar un cop aprovada, que l’amnistia no prescriu, etc.