Una vuitantena de persones es s’han trobat aquest divendres a l’Hospitalet de Llobregat per analitzar la situació actual i la necessitat d’aprovar una Llei d’Amnistia amb ponents de primera línia.

Anna Simó, secretària primera del Parlament entre l’octubre del 2015 i l’octubre del 2017 i represaliada per formar part de la mesa del Parlament durant la DUI, ha explicat la seva experiència com a represaliada: “Estan convençuts que aquest sistema repressiu els funcionarà i que no només aconseguiran arruïnar l’espai independentista, sinó que també aconseguiran fer que ens oblidem de l’objectiu pel qual vam fer l’1-O”.

Meritxell Borràs, condemnada pel Tribunal Suprem a una multa de 60.000 euros i un any i vuit mesos d’inhabilitació l’octubre del 2019, ha fet èmfasi en la necessitat d’actes com els que s’impulsen des d’Amnistia i Llibertat: “Actes com els d’avui i entitats com Amnistia i Llibertat són molt necessaris. Per lluitar i per fer possible que arribi aquesta amnistia perquè són moltes les persones que ho estem patint”.

En aquesta lluita, Natàlia Sánchez, diputada al Parlament per la CUP en la darrera legislatura, ha denunciat la repressió que es viu des de segona línia, en els familiars i amics de les represaliades i en la necessitat de l’amnistia per acabar amb aquesta repressió: “L’amnistia és un punt de partida, és un marc imprescindible per poder fer política independentista sense repressió”.

L’exdiputat d’Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats Joan Tardà ha qüestionat la qualitat democràtica de l’Estat espanyol: “L’Estat està reconegut com a estat democràtic per molts estats. Tan cert és com que és un estat democràtic de molt mala qualitat, que no reconeix que la democràcia sempre guanya”, demanant que no s’aturi la lluita per conquerir espais de llibertat, l’amnistia i el reconeixement del dret a l’autodeterminació.

“L’amnistia s’ha utilitzat vastament al llarg dels anys: per impulsar canvis de règim, però també en processos de resolució política negociada. Cal voluntat política per impulsar la Llei d'Amnistia”, tal com ha demanat la doctora en Ciència Política i especialitzada en sistema penal i drets humans, Gemma Ubasart, “una amnistia per  recomençar, mirar cap al futur i posar fi a un estat que posa en dubte els drets fonamentals”. L’amnistia és una solució de sentit comú”.

Acabant l’acte, Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, ha recordat les paraules de Jordi Cuixart uns dies abans a la mateixa ciutat, demanant al públic no perdre mai la memòria del nostre país, recuperar els clams d’amnistia i llibertat que als anys setanta sonaven als carrers: “Tenim memòria i sabem la història del nostre país. La immensa majoria vol viure en llibertat i exercir els seus drets”. 

Darrerament, la portaveu d’Amnistia i Llibertat Susanna Pagès ha fet un breu recorregut per la trajectòria que ha pres l’entitat i quin és el camí que seguirà a partir d’ara: “Tornarem a portar les signatures al Congrés. Estem a la recta final d’aquesta recollida signatures i hi tornarem amb més força encara. No els hi posarem fàcil, volem un debat polític d’una qüestió política. I seguirem defensant l’amnistia com a única solució”.

“Cal pressionar l’Estat fins que reconegui l’amnistia com a única via per acabar amb la repressió, posar punt i final i començar una nova etapa on es protegeixi la llibertat d’expressió per a tothom i es reconegui el dret d’autodeterminació”, ha defensat Pagès. 

Fins al mes de juny, Amnistia i Llibertat seguirà recollint signatures per exercir el dret de petició, i també des de l'Hospitalet s’ha reiterat divendres un agraïment immens als centenars de voluntaris que ho estan fent possible!