Fa temps que el moviment independentista es troba en un moment de certa frustració, inclús confusió, durant el qual ens hem vist forçats a esmorteir un seguit d’onades repressives que estem patint com a càstig per haver dut a terme l’embat democràtic que va significar el Primer d’Octubre. I, aquesta repressió, lluny d’apaivagar-se amb el pas del temps, ha seguit colpejant-nos, reproduint-se i projectant-se de múltiples maneres.

I és que no podem oblidar que encara avui existeixen múltiples causes judicials i procediments sancionadors contra moltes persones que formen part del moviment independentista per la seva participació en l’organització del referèndum de l’1 d’octubre i en les protestes contra la injusta sentència del Tribunal Suprem.

Per una banda, el Tribunal de Cuentas, un òrgan administratiu que no és en realitat cap tribunal i que no està format per jutges de carrera, sinó per persones designades a dit pels partits polítics, manté un vergonyós procediment contra ex-consellers, alts càrrecs del govern i també funcionaris, amb peticions de fiances i responsabilitats dineràries milionàries, amb l’únic objectiu d’escarmentar econòmicament el moviment independentista, però també a les famílies de les persones afectades, que veuen tot el seu patrimoni en greu risc.

Per altra banda, i derivada d’un informe del mateix Tribunal de Cuentas, segueix encara viva l’última ofensiva judicial de l’Estat contra els polítics independentistes, la causa contra l’acció exterior de la Generalitat, que pot comportar penes de presó molt altes per a les persones investigades.

Hem de tenir molt clar que la repressió que estem patint forma part del camí a la llibertat, i que ens trobem en una part del recorregut on toca sumar tots els esforços per aguantar de forma estoica els embats judicials de l’Estat espanyol. Malgrat aquest període de frustració, cal retrobar-nos i amb un clam fort i unitari expressar el nostre suport i solidaritat a les persones que estan patint la repressió, i també el nostre més profund rebuig a les actuacions de l’Estat espanyol. Reactivem-nos. 

Perquè la nostra capacitat per fer costat a totes les persones represaliades és també la nostra millor manera de fer costat a les persones que, en un futur, hauran de tornar a confrontar-se democràticament a l’estat espanyol. Perquè la repressió busca això, una por futura a defensar el dret de Catalunya a decidir el seu futur polític, i, per tant, com siguem capaços de respondre com a país marcarà també les forces i la determinació dels que vindran.

Per això, Amnistia i Llibertat volem seguir sumant tot el que calgui per construir una estructura antirepressiva potent, formada i organitzada amb capacitat per respondre cadascun dels embats judicials de l’Estat espanyol, siguin presents o futurs. 

El pròxim 19 de març, celebrarem el I Congrés de l’Advocacia per la defensa dels Drets Civils i Polítics, un espai de trobada i formació que interpel·la principalment advocats, juristes i persones interessades en la vessant jurídica de la repressió, on compartirem coneixements i experiències amb uns ponents de luxe. Una de les iniciatives, entre moltes, que cal potenciar per bastir aquest moviment antirepressiu tan necessari en aquest moments i a la que esteu tothom convidats.  

Perquè, tal com el gran Jordi Cuixart ens recorda dia rere dia, ho tornarem a fer. Tornarem a defensar la democràcia i la necessitat que aquest país decideixi el seu futur. No tingueu cap dubte. Hi anirem les vegades que calgui; i ho farem democràticament. L’etapa de curar-nos les ferides passarà. Ho superarem plegats. I tot deixarà pas a un altre període inevitable: un període on l’independentisme haurà d’acumular totes les forces que pugui per tal de culminar el camí cap a la llibertat plena com a poble.

Article d’opinió per Dani Villalaín, portaveu d’Amnistia i Llibertat